L’EPS capta l’atenció de l’alumnat a la Jornada CTM amb el taller d’Interacció amb Biosensors

20160420225633
.
L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida va participar ahir en la tercera edició del de la Jornada CTM (Científic, Tecnològic i Matemàtic) que es realitzà a l’Institut Maria Rúbies de Lleida i  als Aiguamolls de Rufea.
.
L’objectiu de la jornada era presentar la ciència, la tecnologia i les matemàtiques de forma atractiva i motivadora a l’alumnat de 4t d’ESO dels centres participants, mitjançant  visites, tallers, conferències i altres activitats, però totes elles presentades de forma lúdica i interactiva. A més a més, aquesta jornada constitueix una jornada de formació, inclosa en el Pla de Formació de Zona, a nivell d’intercanvi d’experiències i formació per part del professorat organitzador i col·laborador d’aquesta activitat.
.
En aquesta tercera edició hi van participar els següents instituts: La Serra de Mollerussa, Institut Guindàvols de Lleida, Institut Terres de Ponent de Mollerussa, Institut Josep Lladonosa de Lleida, l’Institut de Ponts, el Col·legi Internacional del Pirineu d’Andorra, i l’Institut Maria Rúbies de Lleida.
.
La jornada va començar amb una descoberta de l’entorn dels Aiguamolls de Rufea i dels Horts de Lleida realitzada per diferents tècnics de l’Ajuntament de Lleida. A la visita s’hi va incloure un taller d’anàlisi fisicoquímic d’aigües dut a terme pels tècnics del Projecte Riu.A la tarda, es van realitzar disset tallers impartits pel professorat dels centres participants i institucions col·laboradores, com l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida que va presentar, de la mà d’en Jordi Virgili, el Taller d’Interacció amb Biosensors, desenvolupat pel Grup de Recerca GRIHO de l’EPS de la UdL.
.

201604202256305

Després d’un breu la xerrada-demostració sobre Astronomia, tema central de la Jornada es va celebrar el sopar amb el que es va cloure la jornada sense poder dur a terme, malauradament, l’observació del cel per inclemències del temps.

Podeu consultar el Programa de la Jornada CTM AQUÍ
Share

Per què les noies no volen estudiar Ciències de la Computació?

IMG_7186

El 88% dels nens i les  nenes estan convençuts que necessitaran coneixements sobre programació per trobar una feina. El 90%, amb majoria de nenes, pensa que és important aprendre ciències de la computació. El 70%, de tots dos gèneres, creu que te la intel·ligència i la capacitat d’esforç per estudiar-les. Fins aquí la mateixa percepció i, de sobte, les estadístiques femenines es desplomen. Les noies, d’entre 6 i 16 anys, no es plantegen estudiar alguna cosa relacionada amb les ciències de la computació, no volen, ni tan sols estan interessades.

Aquesta és la radiografia que es desprèn de l’estudi Educació en Ciències de la Computació Espanya de 2015, elaborat per Google, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i Everis.

Els resultats de l’estudi preocupen, i molt: Tan sols en les enginyeries hi ha menys noies que nois (en la resta de les carreres hi ha majoria d’universitàries).

L’estudi ha identificat algun dels factors que influeixen en que l’escletxa entre homes i dones aparegui ja des del Col·legi:

- En primer lloc, només un 51% de les nenes pensen que la seva família les veu capacitades per estudiar temes relacionats amb les ciències de la computació, enfront del 75% dels nens i com la influència de la família sobre les noies és més gran que sobre els nois, podem dir que la diferència en l’interès per les ciències de la computació prové de la influència dels pares i mares sobre els seus fills i, especialment, sobre les seves filles, on apareixen alguns estereotips de gènere.

- Les joves tenen una percepció de si mateixes més baixa per a la ciència i la tecnologia i que es veuen influïdes pels estereotips, les expectatives i els rols. “Sovint es fan la pregunta: ¿I si ningú em veu com una enginyera?”

- A Espanya hi ha un gran desconeixement sobre el significat i rellevància de les ciències de la computació. Només el 0,4% de les famílies i el 0,8% dels alumnes enquestats tenia clar el contingut d’aquesta matèria. En aquesta falta d’informació influeix que hi ha escassos programes educatius que inclouen aquesta matèria.

- Finalment, la dotació de dispositius i infraestructura als centres és un altre problema a Espanya.

La secretària d’Estat d’Innovació sembla que advoca per una futura  innovació digital, incloent la computació com a matèria fonamental en els currículums educatius: “Falten persones capacitades en alguna cosa que veiem que necessitem a mans plenes. La qüestió està clara, les ciències de la computació no són una opció, o passem per aquí o no anem a anar a cap lloc. No podem perdre aquest últim tren, aquesta última revolució “.

Podeu veure tota la informació a EL PAÍS

Share